Members Calling #127 | Jaume Boada: “Hem ajudat una empresa a estalviar més d'un milió d'euros”

Amb vint anys d’experiència en corporacions com Philip Morris, Lidl o Crédito y Caución, Jaume Boada (Barcelona, 1978) va fer el salt al món startuper amb Just Eat, on va arribar a ser Head of Sales per a Espanya. Més tard, treballant al Grup Mox, va detectar una oportunitat de negoci: les empreses podrien estalviar molts diners si externalitzessin part dels seus serveis.

Així va néixer Metrickal, startup especialitzada en Business Process Outsourcing, que ajuda empreses, especialment del sector logístic, en els seus processos d’externalització. A través d’IA, la seva plataforma de reclutament realitza entrevistes, filtra candidats i agilitza els processos de contractació.

TB: Quin és el propòsit del teu projecte?

JB: Facilitar a les empreses talent remot en tercers països, aconseguint per a elles un millor marge i, en conseqüència, un millor EBITDA. Tenim una empresa a la qual li hem estalviat més d’1 milió d’euros aquest any, amb un nivell de qualitat altíssim.

Treballem amb dues modalitats: la primera consisteix en la contractació del talent, sent l’empresa clienta l’encarregada de gestionar els recursos; la segona, i més habitual, implica que els nostres clients confiïn en nosaltres per a la supervisió i execució de les tasques.

 

TB: En quina fase es troba el projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

JB: Estem en fase de creixement, duplicant facturació any rere any amb una base de clients recurrents molt sòlida.

L’externalització de tasques o el reclutament de personal remot està en una fase molt inicial, per tant estem només al començament d’una gran revolució. Dins del top-100 d’empreses mundials líders en facturació, el percentatge majoritari ja està externalitzant tasques en tercers països. És qüestió de temps que les pimes adoptin aquesta modalitat de contractació.

 

TB: Una gran idea que hagis tingut.

JB: Metrickal.

 

TB: Quin ha estat el teu repte més gran?

JB: En l’àmbit professional, muntar l’empresa en si: l’odissea de capitalitzar l’atur, advocats, ENISA, trobar equip o fer-la créixer. En l’àmbit personal, una malaltia que va estar a punt d’endur-me a l’altre barri.

 

TB: El millor consell que has rebut.

JB: Groucho Marx: “És millor estar callat i semblar ximple que parlar i dissipar els dubtes definitivament”.

Estem acostumats a parlar de tot i ser experts en tot. A vegades no ens adonem del ridícul que fem volent opinar de tot i sobre tot, sense tenir en compte que qui tenim davant potser en sap més o té més experiència que tu.

 

TB: Un referent.

JB: Un referent professional amb qui he coincidit cada dia durant més de 20 anys ha estat la meva mare: empresària, Secretària General de la Federació Farmacèutica, Directora de la fira Infarma i envoltada d’un món d’homes. Aconseguir tot això fa 30 anys era molt més complicat, per això li dono doble valor. Però més enllà d’empreses o càrrecs, el que més valoro és la passió per una professió, pel seu sector.

 

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

JB: Tothom parla de la IA, però jo apostaria per la robòtica, que substituirà la figura humana en moltes feines. També apostaria per la realitat virtual, perquè canviarà la nostra concepció de l’educació i de l’entreteniment (concerts, viatges, videojocs…). És possible que el món s’assembli a la pel·lícula ‘Desafiament total’.

 

TB: Una startup o empresa.

JB:Millor companyia, Philip Morris. Mai no he vist una organització igual. Millor startup, Just Eat, per tot el que vaig aprendre.

 

TB: Què t’ajuda a desconnectar?

JB: Veure el Barça a l’estadi, llegir i viatjar. També assisteixo a força concerts cada any.

 

TB: Un llibre per recomanar.

JB: ‘Demasiado tarde para ser bueno’, de l’autor amb nom en clau Ricco Boggart, que parla del creixement, dels inicis i del final de Lucky Luciano, fundador de la màfia americana.

 

TB: Una sèrie, pel·lícula o cançó que defineixi el teu moment vital.

JB: Una cançó podria ser ‘The Rising’ perquè, salvant les distàncies pel motiu pel qual la va publicar Springsteen, emprendre és un camí semblant: ple d’obscuritat (a vegades, creada per un mateix) i de renaixement com un au fènix.

Pel·lícula? No és la meva preferida, però ‘Rocky’ podria ser un bon exemple del meu moment vital. Caus i et tornes a aixecar.

 

TB: Una recepta, un restaurant.

JB: Difícil, però et diria el japonès Robata, al carrer Enric Granados (Barcelona).

 

TB: Un lloc al món.

JB: Amb permís de Barcelona, San Francisco. Tot menys el bon temps, ho té tot.

 

TB: On invertiries 100.000 euros?

JB: Sense cap dubte a Metrickal, és una aposta segura. Fora de Metrickal i del món startup, miraria plataformes com PropHero, Inviertis o Urbanitae.

 

TB: Si no fossis emprenedor…

JB: Seria un treballador dirigint alguna empresa o algun departament de vendes i estaria frustrat. Sempre he tingut ànima d’emprenedor (vaig tenir una agència d’assegurances de crèdit, vaig muntar amb altres socis una fiduciària, un restaurant…).

Si hagués tingut algun talent musical o esportiu, estaria treballant en la indústria de la música o per a algun club. De fet, els dos primers CV que vaig enviar a la vida van ser per al Manchester United i per a Malpaso Productions.

 

TB: Què significa Tech Barcelona per a tu?

JB: Tech Barcelona és una oportunitat per a Metrickal per estar dins l’ecosistema tecnològic de la ciutat. Un lloc per fer-te un nom, per conèixer i ser conegut, i per fer créixer l’empresa. Per a Barcelona, la ciutat amb més startups del país, Tech Barcelona és un referent i un pol d’atracció internacional.

Crec que si en aquesta ciutat tots reméssim en la mateixa direcció i amb el focus que té Tech Barcelona, la ciutat seria un referent en tots els àmbits.