Members Calling #150 | Cal Smyth: "De vegades encara somio en jugar en el Liverpool"

“He sobreviscut als bombardejos de l’OTAN a Belgrad, he criat el meu fill com a pare solter al Regne Unit i he reconstruït la meva carrera a Barcelona”. Bona carta de presentació.

Està clar que Cal Smyth (Bristol, 1975) sap explicar històries. Guionista i director de vídeo, va cofundar Diigima Creative Studio per unir narrativa i tecnologia, creativitat i innovació, amb l’objectiu de donar vida a més històries que mereixen ser explicades. Entre elles, moltes de les que passen en els esdeveniments de Tech Barcelona.

 

TB: Quin és l’objectiu del teu projecte?

CS: Unim narrativa i tecnologia per crear vídeos que impactin emocionalment cada audiència.

 

TB: En quin punt està el projecte i on el veus d’aquí a dos anys?

CS: Doncs acabem de sobreviure al nostre primer any! Hem fet alguns projectes realment interessants, però ara estem centrats a aconseguir clients a llarg termini. D’aquí a dos anys, l’objectiu és poder pagar-nos els sous i fer feliç la nostra comptable.

 

TB: Una decisió clau que hagi marcat el projecte.

CS: Va passar durant un viatge en tren de Barcelona a Madrid. Assegut amb el meu futur soci, va sorgir la idea, vam comprar el domini i ens vam donar la mà per convertir-nos en cofundadors de Diigima Creative Studio.

 

TB: Quin ha estat el major repte i què t’ha ensenyat?

CS: Criar el meu fill com a pare solter, mentre ell havia de superar el racisme i l’assetjament escolar, m’ha ensenyat a mostrar amor, resiliència i perseverança davant de tots els obstacles.

 

TB: El millor consell que t’han donat.

CS: Probablement de la nostra comptable, que ens va dir que sempre deixéssim tot per escrit en un contracte abans de començar qualsevol feina. En innombrables ocasions he desitjat haver-li fet cas.

 

TB: Tots canviem amb el temps. Has canviat d’opinió sobre alguna cosa?

CS: Uf, sobre moltes coses. Perquè un negoci tingui èxit cal ser flexible. Crec que avui en dia la paraula que tothom fa servir és “pivotar”.

 

TB: Un referent professional que t’inspiri i per què.

CS: Triaré algú local però també internacional. Com a propietària de Blue Book Theatre Company, l’Aileen Kelly posa tota la seva ànima a fer-ho tirar endavant: un projecte apassionat que a més ha de ser viable econòmicament. A més, ens ho passem molt bé creant tràilers i gravant obres de teatre per a ella.

 

TB: Què valores més en les persones amb qui treballes?

CS: Allò increïble del Luca (el meu cofundador a Diigima Creative Studio) és la seva capacitat d’aprendre i implementar noves habilitats tecnològiques que encaixin amb totes les meves boges idees creatives, ja sigui dissenyant la nostra web o gravant i editant un thriller romàntic distòpic amb Barcelona com a paisatge urbà buit.

 

TB: Una tecnologia que marcarà el futur.

CS: La IA, òbviament, és del que tothom parla, però en lloc de deixar que ens modelin, crec que l’hem de veure com una eina fantàstica per als humans. Si no, estem pràcticament condemnats.

 

TB: Una startup o empresa que admiris i per què (a part de la teva).

CS: Des de la distància, admiro Questo, una app de jocs interactius d’exploració a peu. No conec els entresijos del seu model de negoci, però m’agrada la combinació de tecnologia, narrativa i experiència física.

 

TB: Què fas per desconnectar?

CS: Sempre m’ha costat desconnectar la ment, però faig passejades diàries i surto a córrer un cop per setmana per aclarir-me.

 

TB: Un llibre per recomanar.

CS: Bé, hi ha algunes novel·les molt xules escrites per un tal Cal Smyth, però suposo que no puc recomanar les meves. Així que em quedo amb The Border, de Don Winslow: una fantàstica novel·la negra, una representació magistral del tràfic de drogues entre Mèxic i Estats Units i una poderosa història humana que colpeja directament les entranyes.

 

TB: Una cançó que defineixi el teu moment vital.

CS: Ara mateix torno a escoltar OK Computer de Radiohead perquè el meu fill l’està aprenent a tocar amb la guitarra.

 

TB: Una recepta, un plat, un restaurant.

CS: Tallarins tailandesos. És una creació pròpia. També m’encanta Can Paixano, a la cantonada del Pier01 de Tech Barcelona: cava i hamburgueses per només uns pocs euros. Un lloc increïble.

 

TB: Un lloc del món.

CS: Moltíssims llocs. Barcelona i Belgrad són les meves ciutats favorites. Com escapades a illes: Hvar, Elba i Creta. També el Sender de Déus a Amalfi. Ah, i estar al cim de Montserrat el dia del meu cinquanta aniversari.

 

TB: On invertiríes 100k?

CS: A la defensa militar de Groenlàndia? No estic segur que 100.000 euros siguin suficients per unir el món en harmonia, però potser haurien de construir-se més molins de vent a Europa.¿En la defensa militar de Groenlandia?

 

TB: Si no fossis emprenedor…

CS: De vegades encara somio amb jugar al Liverpool, que la veritat és que últimament necessita un defensa. Diria ser creatiu i fer pel·lícules, però això ja ho faig. Així que em quedo amb viure en una illa remota, escriure històries i nedar cada dia.

 

TB: Què és Tech Barcelona per a tu?

CS: Una xarxa de suport on pots conèixer gent increïble. En un dels Afterworks vaig conèixer persones que s’han convertit en grans amics i així vam aconseguir la nostra primera feina amb la pròpia Tech Barcelona. Estic molt agraït i demostra que Tech Barcelona funciona en dos nivells: la interacció social i la creació d’oportunitats laborals al sector tecnològic.