TB Content Session #1 | Una perspectiva tech per la recuperació 2022

Després de tancar 2021 amb xifres d’inversió rècord, el sector tecnològic arranca 2022 amb nous unicorns i una perspectiva optimista per l’ecosistema de Barcelona. Els projectes i la inversió ja no entén de fronteres, i està en una tendència bidireccional, que posiciona a la indústria emprenedora i inversora local. Pels nous projectes, tenir impacte ja no és opcional, sinó un punt de partida imprescindible; la disrupció tecnològica en sectors tan regulats com la salut, mobilitat o fintech obliga a l’Administració a trobar el seu nou rol: i la gestió de les dades es converteix en un pilar estratègic.

A la primera taula rodona de 2022, parlem d’aquestes tendències des de les perspectives de startup, corporació, capital de risc i institució, i dels sectors de mobilitat, fintech, salut i inversió; amb la participació de:

• Silvana Churruca, CEO de Payment Innovation Hub, un centre de innovació creat per CaixaBank, Global Payments Inc., Samsung, Visa y Arval per crear solucions de pagament. 
• Noemí Moya, directora de Relacions Institucionals a Voi Technology per España, Francia, Italia i Bélgica, una empresa sueca de mobilitat sostenible que ofereix patinets elèctric i bicicletes compartides.
• Montse Daban, directora Científica i de Relacions Internacionals a Biocat, l’entitat catalana dinamitzadora del sector de les ciències de la salut.
• Carlos Trenchs, cofundador i director d’Aldea Ventures, una plataforma de capital de risc europea amb seu a Barcelona.
• Miquel Martí, CEO de Tech Barcelona.

Els projectes i la inversió ja no entenen de fronteres

A conseqüència de la creixent interconnectivitat entre ciutats, les fronteres han deixat de tenir un pes rellevant a l’hora d’invertir i desenvolupar projectes. Com va comentar Carlos Trenchs, a Barcelona, per exemple, el 60% del capital invertit en startups en fase inicial durant 2021 va provenir d’agents internacionals: “Fa uns anys, el capital provenia –majoritàriament– de l’entorn local. En l’actualitat, hi ha inversors globals que es fixen en iniciatives promogudes per persones amb experiència i visió global”.

L’efecte de les fronteres pot ser de doble fil. Mentre, d’una banda, es desvaneixen, de l’altra, el Brexit també té efecte. Montse Daban va asegurar que “moltes empreses britàniques del sector medtech han arribat a Barcelona, amb l’objectiu de mantenir la seva presència a Europa i obrir la porta d’entrada a altres mercats com el llatinoamericà”.

Les persones en el centre

Tenir impacte a la societat ja no és una opció, sinó un punt de partida imprescindible en tot projecte. Una perspectiva que comparteixen altres sectors productius i industrials. Les empreses hauran de créixer en un entorn amb propòsit, on les persones estiguin al centre de la presa de decisió i estratègia de negoci. “La transformació digital no pot deixar a ningú relegat, és a dir, l’accesibilitat i la inclusió dels sistemes de pagament ha d’estar garantida per tot el món. La nostra responsabilitat sobre l’usuari i el suport al petit comerç local són requeriments que han arribat per quedar-se, i als que hem de donar resposta”, va afirmar Silvana Churruca.

En aquest sentit, Noemí Moya va expressar l’objectiu compartit de “crear ciutats per viure millor: amb menys emissions, soroll, congestió, i amb un servei de transport multimodal que posi al ciutadà al centre”. “Veiem la mobilitat com un servei a mesura de la societat”, va concloure Noemí.

Des de la perspectiva de la salut digital, la situació pandèmica ha situat al sector healthtech en una posició de rellevància sense precedents, que sens dubte continuarà enfortint-se durant els pròxims anys. Montse Daban preveu un creixement del 15% en el valor de la indústria per 2028, que haurà de superar els reptes existents en matèria de “cerca de talent i consolidació del creixement” per materialitzar-se.

L’administració haurà de trobar el seu rol a la nova realitat

Tots els ponents van assenyalar la necessitat de generar un marc regulador adaptat a les noves necessitats del mercat, per la qual cosa la col·laboració publico-privada serà essencial. Per Noemí Moya, “tot i que el sector de la mobilitat urbana compta amb la tecnologia necessària per garantir la seguretat dels usuaris, la infraestructura no està adaptada i falta una regulació clara i homogènia per part de l’administració. Necessitem col·laborar amb ella, a través de la transferència de coneixement, perquè la mobilitat sigui prioritària en la planificació urbanística de les ciutats”. De la mateixa manera, Silvana Churruca creu que “la regulació ha d’acompanyar el creixement i l’impuls per tal de continuar explorant i avançant”.”Davant de nous reptes disruptius com el blockchain, els NFTs o el metavers, l’ordre és necessari, però alhora ens ha de permetre moure’ns amb fluidessa”, va afegir.

La consolidació del data driven policy

La tecnologia actual ens dona accés a una gran quantitat de dades. Per als ponents, el futur passa per ser capaços d’incorporar aquesta informació a la presa de decisions. “Ens estem acostumant a entendre els resultats de la nostra activitat: cada dia ens aixequem amb dades de salut, les empreses de mobilitat tenen dades d’emissions, i les companyies de pagaments coneixen quines activitats econòmiques funcionen millor”, va expressar Carlos Trenchs, afirmant que “els inversors volen invertir en accions amb un impacte mesurable”.